Una de les interpretacions que es pot extreure és que la violència contra les dones es veu marcada per l'acció i reacció del col·lectiu femení. És a dir, l'alliberament de la dona ha provat un auge de la violència motivada per una reacció desesperada del masclisme. Aixa doncs, caldria reforçar els drets de les dones i combatre de manera important les resistències que s'oposen al canvi, defugint del model d'organització social establert.
La informació adient sobre maltractaments pot ser molt útil per ajudar a la conscienciació de tota la societat, i alhora, per oferir una guia per a les persones que hagin entrat en contacte amb situacions de violència domèstica. Tota la informació oferta amb rigor, cura i amb una funció educativa sensiblitza el públic a donar major suport a les víctimes i el consciencia de les actituds i comportaments dels agressors.
Un rebuig social contundent contra la violència de gènere ha d'alertar i reforçar encara més els cossos policials i l'ajuda ciutadana. La pressió de l'entorn de l'agressor és eficaç en la lluita contra la violència exercida i remet les agressions.
El reconeixement per part de la classe política que existeix la violència de gènere és del tot necessari per implicar-se dins aquesta problemàtica, per tal de definir-la com a problema social i de prendre les mesures per a solucionar-la.
L'aplicació de nous instruments penals en matèria de violència de gènere, juntament amb la voluntat política d'afrontar amb seriositat aquesta problemàtica, són imprescindibles per promoure la igualtat jurídica entre homes i dones.
Però, sobretot, la millor prevenció de totes les formes de violència de gènere és l'educació en la igualtat. La violència és una conducta apresa modificable. La socialització de nens i nenes contra aquesta problemàtica i la reeducació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.
